Metro i Tramvia de Brussels

Un dels nous trens a l'estació de Weststaion / Gare de l'Ouest de la línia 5. Aquesta estació esta composta per 2 naus, una on passa la L5 i una via per la terminal de la L1 i una altre estil "L9" per la L2 i la L6.

Aquesta es la primera entrada del viatge que e fet aquest any a Brussels (Brussel·les), Gent (Gant)i Antwerpen (Anvers). Aquesta primera part tracta sobre el metro, tramvia i pre-metro de Brussels, que juntament amb l'autobus son els principals transports públics a Brussels.
El Metro de Brussel·les te 6 línies, i no te pas una extensió gaire gran amb uns 40 km i unes 70 estacions, moltes estcaions tenen doble nom al haver-hi dos idiomes oficials el francès i el flamenc. Els trens que i circulen, són tots bastant semblants, tot hi haver-hi diferents series. Uns són pintats de taronja per fora i amb un interior de color crema i amb els seients taronges, i els altres més nous són amb els seients laterals, i intercomunicació entre vagons, molts semblants als 5000 del metro de Barcelona, el frontal i els colors canvien. Les freqüències són de uns 5 minuts de mitjana, i els trens són anunciats en totes les estacions, en uns plafons on surten tots els trens que circulen per la línia on es troben. A més moltes estacions estan decorades amb obres d'art ja siguin escultures, fotos a les parets,... El metro va ser inagurat el 1969, amb la inaguració de la primera línia entre Schuman i De Brouckère, tot i que aquesta línia era de pre-metro, es a dir de tramvia soterrat; L'any següent es va inaugurar una segona línia entre Madou i Naamsepoort / Porte de Namur. No va ser fins al setembre del 1976 que es va reconvertir el tram entre schuman i De Brouckère en metro, i es va prolongar la línia dividint-se en dos ramals un des de Schuman fins a Beaulieu i l'altre des de Schuman fins a Tomberg, compartint línia fins a Merode, on es bifurca. Aquell mateix any també es va ingaurar les actuals línies de pre metro 3 i 4 entre Gare deu Nord / Noordstation i Lemonnier. La línia es va anar prologant fins a Bekkant per un costat. I el 1982, al cap de diverses ampliacions la línia 1 es va dividir en la 1A i la 1B. al cap de 6 anys es forma la línia dos de Zuidstation / Gare du Midi a Simonis i la línia 1A fa el recorregut de Heysel / Heizel a Hermann-Debroux i la 1B de Bizet a Stockel / Stokkel. Així al 2003 les úniques novetats havien estat l'ampliacio de la línia 1A des de Heysel / Heizel a Koning Boudewijn / Roi Baudouin, la 1B fins a Erasme / Erasmus des de Bizet i la de la línia dos fins a Delaroix des de Zuidstation / Gare du Midi.


Un tren de la línia 6 a l'estació de Belgica

Finalment es va ampliar la L2 des de Delacroix fins a Weststation / Gare de l'Ouest
Després de la reestructuració les línies van quedar de la següent manera:
1: Weststation / Gare de l'Ouest-Stockel / Stokkel
2: Simonis (Elisabeth)-Simonis (Leopold II)
3 (pre-metro)*: Gare du Nord / Noordstation-Churchill
4 (pre-metro)*: Esplanade-Stalle
5: Erasme / Erasmus-Hermann-Debroux
6: Koning Boudewijn / Roi Baudouin-Simonis (Elisabeth)

*nomes es van considerar les línies 3, 33 i 4 de pre-metro al ser les que fan més tram per sota terra


Dos unitats de tramvia es creuen en un cèntric carrer de Brussel·les, am el Palau de la Justícia de fons.

Els tramvies a Brussel·les són bastant presents, te aproximadament una vintena de línies que circulen per uns 200km de xarxa, que connecten el centre de la ciutat (sense passar pel centre històric) amb les rodalies, com ara per exemple la zona de heyzel on hi ha el conegut "atominum". Com he dit anteriorment les línies 3 i 4 es consideren de pre metro però no tot el seu tram es sota terra, i hi ha altres línies que circulen pels trams soterrats, com la 23. Hi ha bastantes sèries de tramvies des de alguns bastant antics que tenen uns 50 anys, fins a unitats ben modernes fabricades per Bombardier.

Un dels nous tramvies de Bombardier a l'estació de pre-metro de Noordstation / Gare du Nord, fent un servei de la línia 4 direcció Stalle [P]

Próximament entrades de Gent, Antwerpen i estacions de Brussel·les.